UN TRANVIA ANOMENAT TEXT

(Pagès,V, Barcelona : ed.Empúries, 1998)

Text que ens han proposat per a llegir a les classes de Comunicació oral, escrita i digital, una activitat més d’aprenentatge. De la qual els alumnes de primer any, estudiants d’Educació Primària em pogut aprendre nous coneixements pel que fa a la comunicació, però concretament del text escrit,  un dels canals usats en la llengua de cada un. De la qual ja n’havíem parlat en anteriors publicacions, sense tanta concreció, més enllà de les característiques.

El llenguatge escrit es caracteritza per ésser un canal etern i interurbà, competent per als éssers humans, format per signes gràfics, útil per a relacionar-nos amb la resta de món, ens facilita la convivència, per tant adquirim més seguretat per ésser ciutadans. Mitjançant els textes usem canal escrit, aquest va entrellaçat a un codi que coneixen l’emissor i el receptor per exemple la llengua catalana. El receptor ha de descodificar, donar un significat al missatge que rep tot i les circumstàncies en que es trobi, tot i el soroll, possibles elements que dificultin la lectura del  missatge. Per una  banda i per a posar en pràctica els coneixements esmentats hem portat a terme un exercici per a repassar-los, aquest consisteix en ordenar un seguit de termes  com són: brut, impur, infecte, llardós, merdós, porc, ronyós... obtenint opinions i significats dels diferents companys de classe. Per tant descodificant la paraula, el  missatge d’una manera o altra segons els nostres orígens, el lloc d’on provenim.

Per altra banda hem redactat un text, en el meu cas una anècdota, concretament per Nadal amb totes les característiques que formen el text, escollint un tema, dirigit a un públic, amb un objectiu, decidint com escriure’l. Presentant també la pluja d’idees necessària per a elaborar l’anècdota, seleccionant-les i ordenant-les.

Cal dir que el text escrit posseeix més formalitat, enteniment que el text oral.

Per tant intentaré fomentar-lo cada vegada més en aquests anys que m’esperen d’estudis d’educació, ja que considero que aquest tipus de llenguatge és imprescindible per a la comunicació de l’infant.